Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/109

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



—Prô l'aire ni'l sol no estimen
ni senten la eternitat.

—Doncs: ser home sobre-home,
ser la terra palpitant.

—Seràs roure, seràs penya,
seràs mar esvalotat,
seràs aire que s'inflama,
seràs astre rutilant,
seràs home sobre-home,
perquè'n tens la voluntat.
Correràs per monts i planes,
per la terra, qu'es tant gran,
muntat en caball de flames
que no se't cansarà mai.
El teu pas farà basarda
com el pas del temporal.
Totes les veus de la terra
cridaràn al teu voltant.
Te diràn ànima en pena
com si fossis condemnat.»


 VII

«Tota la nit l'he cridada
i encara no ha obert els ulls.