Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/110

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


No'ls obris are, Adalaisa,
que'l mitj-dia no es per tu.
El mitj-dia no es per tu,
de cara al cel en mos braços.
Nit i dia i tot per mi,
que miro al dret dels meus passos!
Tu desclouràs les parpelles
quan el cel s'haurà enfosquit.»
  ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·
Al punt de la mitja nit
Adalaisa obre'ls ulls a les estrelles.
«—Arnau, que'm puges al cel?
—El nostre cel es la terra.
—Hont anèm, Arnau?—Pel món.
—Prô jo miraré al cel sempre.
—Jo'l miraré en els teus ulls
cada nit quan te despertis.
—Jo am mos ulls t'alçaré al cel.
—La carga del teu còs m'aferma a terra.
—Mos ulls faràn lleu mon còs.
—Tota tu ets d'eterna dura.
—Els meus ulls són cel en flor.
—I el teu còs fruita madura!»

 VIII

 El comte Arnau no's lleva,
 tampoc no se'n va al llit,