Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/111

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 que corre i corre sempre,
 i sempre am més dalit.

 No segueix nort ni via,
 que va d'ençà i enllà.
 Arreu hont passa, mira:
 no's cansa de mirar.

 No hi ha res que'l deturi,
 que corre com el vent:
 si algun destorb l'afronta,
 l'abat d'un cop, rient.

 Per xò va deixant rastre
 de plors i de renecs;
 prô'ls seus grans crits de «juli!»
 ofeguen clams i precs.


 IX

Aquella nit els ulls de la Adalaisa
se van omplir d'una pietat tant gran
que'l comte Arnau s'hi va encisâ una estona,
oblidat dels seus passos. Aviat
va sentir no tocar de peus en terra.
Quin esglai! Va llençâ un gran crit d'esglai.