Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/117

Qu'es aquest soroll que sento,—que'm dóna espant?
—Es el cavall que m'espera,—muller lleial;
es el cavall que m'espera,—viudeta igual.
—Baixeu-li grana i civada,—comte l'Arnau;
baixeu-li grana i civada,—valga-m Deu val.
—No menja gra ni civada,—muller lleial,
sinó ànimes damnades,—si n'hi donau.
—Ahont vos han donat posada,—comte l'Arnau?
Ahont vos han donat posada,—valga-m Déu val?
—A l'infern me l'han donada,—muller lleial;
a l'infern me l'han donada,—viudeta igual.
—Per què allí us-e l'han donada,—comte l'Arnau?
Per què allí us-e l'han donada,—valga-m Deu val?
—Per soldades mal pagades,—muller lleial,
i donzelles deshonrades,—viudeta igual.
—Cada dia us faig l'oferta,—comte l'Arnau;
cada dia us faig l'oferta,—valga-m Deu val.
—Vos dic no'm feu pas l'oferta,—muller lleial;
vos dic no'm feu pas l'oferta—viudeta igual,
que com més me feu l'oferta,—mes pena'm dau.
Feu-ne tancâ aquella mina,—muller lleial;
feu-ne tancâ aquella mina,—viudeta igual,
que dóna al convent de monges,—de Sant Joan.
Quina hora es que'l gall ja canta,—muller lleial?
Quina hora es que'l gall ja canta,—viudeta igual?
—Les dotze hores són tocades,—comte l'Arnau;
les dotze hores són tocades,—valga-m Deu val.
—Are, per la despedida,—muller lleial;
are, per la despedida,—dem-nos les mans.
—Massa me les cremarieu,—comte l'Arnau;
massa me les cremarieu,—valga-m Deu val.