Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/118

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



 XIII

 El compte Arnau està espantat
 de veure-s l'ànima tant lletja
 per tota l'eternitat.
—No hi haurà redempció—pera un'ànima en pena?—
crida; prò li tremola un xic la veu.
 Bo i cridant, sense adonar-se'n,
 ha aixecat els ulls al cel,
 i a mitj aire veu l'esposa
 que filava encara arreu.

 —Ai! Elvira, muller meva,
 que'ns haguèm de veure així!
 El dia que vam casar-nos
 qui'ns ho hagués hagut de dir!
 I tu, tant que m'estimaves,
 no'm podries redimir?
 Aquesta cançó tant negra,
 ai! qui la podrà emblanquir?
 I tants llavis que la canten
 qui podrà fê'ls emmudir,
 sobre tot els de les nines,
 que aixís malparlen de mi?

 —Aquesta cançó tant negra
 l'amor la pot emblanquir: