Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/119

sols l'amor que jo't portava,
no'l que'm portaves tu a mi.
Tenies l'ànima aixuta
com la pols d'un mal camí.
La meva'n va tornar freda
com la gebra del matí.
—I hont se troba o se retroba
aquest amor que'ns trahí?
—Un got d'aigua, quan se llença,
ja no's pot tornâ a cullir.
—Mes l'amor, en sa font viva,
hont el podrèm assolir?
—El teu, en lo que pateixes,
i el meu en veure-t patir.
—Si tu veus lo que pateixo,
tindràs pietat de mi;
cantaràs les meves penes,
ja que jo no les puc dir.
Canta, que la cançó nova
la vella faci emmudir.
—La cançó vella i la nova
no's desassemblen d'un bri;
solament, segons se canta,
fa esgarrifâ o fa enternir.
Cantaré am l'amor que't duia,
no amb el que'm duies tu a mi.

—Canta, esposa, fila i canta,
que'l patî'm faràs suau!