Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/119

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

 sols l'amor que jo't portava,
 no'l que'm portaves tu a mi.
 Tenies l'ànima aixuta
 com la pols d'un mal camí.
 La meva'n va tornar freda
 com la gebra del matí.
 —I hont se troba o se retroba
 aquest amor que'ns trahí?
 —Un got d'aigua, quan se llença,
 ja no's pot tornâ a cullir.
 —Mes l'amor, en sa font viva,
 hont el podrèm assolir?
 —El teu, en lo que pateixes,
 i el meu en veure-t patir.
 —Si tu veus lo que pateixo,
 tindràs pietat de mi;
 cantaràs les meves penes,
 ja que jo no les puc dir.
 Canta, que la cançó nova
 la vella faci emmudir.
 —La cançó vella i la nova
 no's desassemblen d'un bri;
 solament, segons se canta,
 fa esgarrifâ o fa enternir.
 Cantaré am l'amor que't duia,
 no amb el que'm duies tu a mi.

 —Canta, esposa, fila i canta,
 que'l patî'm faràs suau!