Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/121

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 si soc viva o si soc morta...
 Jo vui la vida més forta.
 Recorda-t d'aquella nit.

 —Me'n recordo, me'n recordo:
 tu'm volies pujâ al cel.
 —El nostre cel es la terra:
 en la terra tinc l'arrel.
 Més tu mostra-m el cel d'ella;
 mira que m'ho has promès.
 Me daleixo per fruir-lo.
 El cel de la terra, hont es?
 Els teus braços i els teus passos
 han de dar-me'l goig que'm dèus.
 Au! Arnau, marxa, camina,
 dû-me enllà pels camins teus.

 —Mos camins, al cap d'avall,
 se m'han tornat tenebrosos,
 i he perdut aquell dalit
 dels meus dies lluminosos.
 Es cert qu'he anat massa sol,
 ensoperbit dels meus passos,
 i que a dintre dels meus braços
 mai ningú ha trobat consol.
 I quan m'he cansat de mi
 i he demanat companyia,
 sols he sentit udolar
 la llopada que'm seguia.