Vés al contingut

Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/122

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

I he tingut horror de mi
i horror de la solitud,
i horror de veure i sentî,
i horror de la quietud.
I la llopada, udolant,
jo no sé què'm demanava
que, quan ha sentit mon plant,
udolant se dispersava.
¿Què'm demanava udolant
la llopada nit i dia?
—Volia un amor triomfant,
que es també 'l que jo voldria.

—Un amor triomfant, un amor triomfant...
Què vols dî, Adalaisa?
—Ai, pobra de mi, que ara no m'entén,
m'ha perdut l'ànima.
—Un amor triomfant, un amor triomfant...
Bella es la musica.


XV

Les filles del Comte són
que li parlen escondides:
—Ai, pare! l'amor triomfant