Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/14

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


a dir-les, tremolant o sense tremolar. Aixís doncs, vaig acudir a l'il-lustre dama a retirar la meva excusa i a remerciar l'honor que se'm era feta. Ben entès que'l meu pròleg gairebé no mereixeria'l nom de tal; seria una nota breu... no res de pretensions. I D.a Clara Noble acceptà la meva oferta amb expressió d'agrahiment.
 Clara Noble!... Heus aquí un nom que'm sembla altament simbòlic, però ab un simbolisme no pas degut a la fantasia humana. Ab quin altre nom més adequat podriem batejar la dama silenciosa i activa, que col-labora indirectament en l'obra d'un escriptor, voltantlo d'una atmòsfera de pau, d'amor i consideració? Què més desinteressat i noble pot fer-se? La discreta dama ha preparat ab cura la visita de les muses, els hi ha obert delicadament la porta invitant-les a entrar, i ha restat en un modest apartament; però hi ha restat tota clara de la claror gloriosa que irradiava'l poeta estimat. I aquests ultims dies, difunt el poeta estimat, l'hem vista també tota clara de fe i esperansa, reverenciant l'estela de bondat i de bellesa qu'ell ha deixada sobre la terra. Esposa exemplar! Jo'm complasc en escriure a la portada d'aquest monument literari, units com ho estigueren en vida, els noms de Clara Noble i Joan Maragall.