Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/15

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 I ja'm sembla que la meva intervenció no es estada ben inútil.
 Are quatre paraules sobre l'eximi escriptor. Bo serà qu'en aquestes planes, qu'han de viure més que nosaltres, els qui l'hem conegut i tractat donguèm als venidors una descripció de la seva figura i maneres. Pocs homes han inspirat una més general simpatia. Era de mitjana talla, prim de carns i ben proporcionat, i's movia, adhuc en els seus últims anys, amb un bell aire d'agilitat jovensana. La seva testa hauria caigut bé sobre un d'aquells colls amples i acanalats del sigle XVI, que presentaven els caps com en safata, i fins i tot s'hauria pogut comparar sens desventatge amb les més egregies que ostentaren. Grossa sens desmesura, magra sens aixutesa, tenia una gravitat pensativa i dolça i un relleu ni tan enèrgic que li llevés elegancia, ni tan suau que li lleves majestat i distinció. Heu-se'n aquí detallades les entressenyes: front espayós, celles negres un xic crescudes, un si es no es borrascoses, ulls grossos, foscos i brillants, nas de perfil irreprehensible, l'apòfissi suaument prominenta, les aletes un pensament dilatades com per un respir d'emoció, tota la cara aprimant-se gradualment cap a la part inferior, revestida d'un bigoti braument robust i d'una barba