Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/140

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


li ha mudat tota la tonada
i ha redimit al pecador.
Que, desde que ella l'ha cantada
amb altra veu, amb altre acord,
ja no hi ha ànima damnada...
La cançó ha mort, la cançó ha mort.
Seguiu el pla, seguiu la serra,
vila y poblat, per hont volguèu:
la cançó es fòra de la terra
i ja mai més la sentirèu.
Alguns diràn que la sentiren;
altres ni'n tenen cap record;
quins l'oblidaren, quins ni la oïren...
La cançó ha mort, la cançó ha mort.
Jo, d'una vella ja afollada
pel pes dels anys, la vaig sentir
ja sense to, a glops, trencada...
I aquella vella's va morir.
Cantant, cantant, nasqué l'infamia,
i descantant la redempció:
el Comte Arnau tenia l'ànima
a la mercè d'una cançó.
Lo que la mort tanca y captiva,
sols per la vida es deslliurat:
basta una noia amb la veu viva
per redimir la humanitat.