Aquesta pàgina ha estat validada.
II
A l'hora que'l sol va a pondre-s
Mallorca veu l'aimador
que ve dret damunt la barca,
els ulls encesos d'amor.
L'illa's torna tota roja
i el cap del rei nimbat d'or.
Ell, quan posa'l peu en terra,
ja se'n sent conquistador.
En terra posa la planta
i en el cel l'esguard pietós.
La terra la vol pel cel,
el rei Jaume d'Aragó.
Per xò es alt de més alçada
que no tots els seus barons,
i per xò'ls ulls li blavegen,
i per xò té'l cap tant ros.
III
Tota la nit ha vetllat,
i quan veu l'alba esclarida
alça l'espasa real