Aquesta pàgina ha estat validada.
boi cridant: Santa Maria!
Tots els cavallers s'aixequen,
mes els raca l'embestida.
«Vergonya, barons, vergonya!»,
clama'l rei en santa ira;
i com fera celestial
entra al combat i els hi atia.
Fou llavors que'ls sarrains,
amb ullada estemordida,
van veure a l'host catalana
com mai ningú més l'ha vista,
i al blanc cavaller Sant Jordi
lluitâ en nostra companyia.
IV
«Mallorca, dó-m menjâ i beure,
que'm seràn dolços tos fruits;
Ara que t'he fet ben meva,
bé puc gaudir-me de tu.
Que n'es de bona la terra!
Com li escau el cel damunt!
Com més terra, més cel sobre;
com més cel, més quietut.»
Així a soles se parlava
aquell vespre 'l rei august,
