Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/144

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


i entre'ls morts de la batalla
s'adormia am sòn segur.


 V

Sempre més hi ha pensat
en Mallorca cristiana:
ni'ls grans amors de Valencia,
ni'ls de Murcia, ni cap altre,
li han fet perdre la memoria
de la dolça illa daurada.
«Tinc un regne sobre'l mar
com no'l té cap rei d'Espanya»,
murmura sovint el rei,
mitj-rient i ple d'ufana.
I quan han passat molts anys
i es un vell de barba blanca,
encara li riu als ulls
la conquesta jovençana;
i quan, camí de Poblet,
dins de Valencia finava,
va girâ-s de cara al mar
cercant l'amorosa platja,
i va morir mitj-rient,
pensant que se n'hi anava.