Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/145

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 LA FI D'EN SERRALLONGA

 Pare, absolèu-me: só cançat de viure.
 T'escomet a bona hora'l cançament.
La teva via s'ha acabat i ets lliure
d'anar-te'n al repòs eternalment.
Mes, abans d'adormir-te i reposar-te,
cal que't recordis dels teus grans pecats:
tots aquells que jo puga perdonar-te,
també de Déu seran-te perdonats,
 El primer pecat meu es l'orgull, pare:
jo só aquell qu'he tingut un rei al còs;
mai he pogut sofrir que algú'm manara:
fer la llei a tot deu era'l meu goig.
Per xò he tingut tant odi al rei d'Espanya
i li he fet la guerra jo tot sol.
Ell la terra'ns ha omplert de gent extranya
i manar-nos-ho tot es lo que vol.
Doncs, jo li he dit: «No'm plau!» I, via fòra!
he anat pel mont com m'ha vingut a plaê,