Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/146

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


he fet lo que he volgut, lliure a tot'hora,
i no he obeit llei, ni rei, ni re.
I, tant se val!, es una bella cosa
fer tremolâ a tot-hom i estar segû!
Cap respecte en ma via m'ha fet nosa,
mai he abaixat la testa per ningú...
—Mes, are...
 —Mes, are que ja sé que compareixo
en presencia del Deu omnipotent...
—Te'n penedeixes?
 —Sí, me'n penedeixo.
—Doncs, sia-t perdonat.
 —Amén, amén...
—Quin altre pecat tens?
 —La ira, pare.
Quan m'encenc no tinc fre ni aturadô,
me giro contra'l món, Deu i sa Mare,
i tot voldria dur-ho a destrucció.
Pare, he estat crudel: moltes vegades
m'he deleitat vegent rajar la sang;
he vist alçar-se a mi mans ajuntades
i segar-se genolls caient al fang.
I jo me n'he rigut, perquè'm plavia,
i, podent perdonar, no he perdonat...
Es una cosa dolça i fa alegria
veure un 'nemic als peus ben manillat!
I fer mal! I fer mal! Allò era viure:
destruir sols per gust i per voler;