Aquesta pàgina ha estat validada.
A LA MARE DE DEU DE MONTSERRAT
Ben d'a la vora—volia veure-us,
oh Verge negra—del blanc vestit!
Al vostre estrado—avui pujava
i us he guaitat de fit a fit
la dolça cara,—que m'ha deixat—tot enternit.
Més lluny us miro—quan a la tarde
canten els monjos—i els escolans,
i eixint del temple—m'hi giro encare,
i encare us miro—més lluny que abans.
A vostra casa—m'aficiono
i us hi entro a veure—sempre que hi passo,
com els aimants.
Surto de cara—a les vostres penyes
i en cada una—veig un ensaig
de vostra imatge... Sou graciosa,—penya entre penyes:
