Aquesta pàgina ha estat validada.
reina us en faig.
Cerco entre elles—els camins vostres—i me n'hi vaig
Els camins vostres—són plens de boira:
per los esquinsos—guaita'l cel blau...
No més hi trobo—rebolls i mates
que humils floreixen—en mitj la pau,
i aquelles bolves,—que'n diuen angels,
i que s'hi assemblen—per lo silenci—del vol suau.
Còm me cor-prenen—els singles vostres!
Còm m'esvaeixen—vostres abims!
Les aus que hi volen—són aus xiquetes,
les fonts que hi neixen—són regalims;
entre la boira—són cims de gloria—els vostres cims.
Tot jo m'encanto,—no sé 'l que'm passa:
les vostres penyes—m'han encisat.
· · · · · · · · · · · · · ·
Més, quan me giro—de cara enfòra,
l'esprit me fuig de Montserrat.
