Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/157

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 LA CANÇÓ DE SANT RAMON

 cantada per una russa

«La Mare de Deu—un roser plantava»,
l'immobil donzella—cantava encisada,
els ulls admirats—del propi miracle,
en llavis eslaus—la mèl catalana.

«D'aquell sant roser—naixia una branca.»
Cantava cançons—de la meva mare,
que quan jo era infant—ja me les cantava,
i ara que soc gran—les canta l'eslava.

«Nasqué Sant Ramon,—fill de Vilafranca.»
Si sap lo que diu,—no sap lo que alcança,
i canta indecisa—la suau cançó extranya,
ull-presa del flam—que encén en els altres.

«Confessor de reis,—de reis i de papes.»
La canta d'aprop—i sembla llunyana.