Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/158

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Llunyana la veig—i encara allunyar-se.
La veig que se'n va—per l'estepa blanca,
cantant Sant Ramon,—fill de Vilafranca.

«La Mare de Deu—un roser plantava.»

 Septembre 1895