Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/198

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Mes ell, la cara adusta y ja fatal,
 girada envers la posta,
 marxà no fent cabal
de les mans que's movien enlaire
en va, sense resposta.
 1896




 ODA A ESPANYA


Escolta, Espanya,—la veu d'un fill
que't parla en llengua—no castellana;
parlo en la llengua—que m'ha donat
la terra aspra:
en'questa llengua—pocs t'han parlat;
en l'altra, massa.

T'han parlat massa—dels saguntins
i dels qui per la patria moren:
les teves glories—i els teus records,
records y glories—no més de morts:
has viscut trista.

Jo vui parlar-te—molt altrament.
Per què vessar la sang inutil?
Dins de les venes—vida es la sang,