Aquesta pàgina ha estat validada.
Mes ell, la cara adusta y ja fatal,
girada envers la posta,
marxà no fent cabal
de les mans que's movien enlaire
en va, sense resposta.
1896
ODA A ESPANYA
Escolta, Espanya,—la veu d'un fill
que't parla en llengua—no castellana;
parlo en la llengua—que m'ha donat
la terra aspra:
en'questa llengua—pocs t'han parlat;
en l'altra, massa.
T'han parlat massa—dels saguntins
i dels qui per la patria moren:
les teves glories—i els teus records,
records y glories—no més de morts:
has viscut trista.
Jo vui parlar-te—molt altrament.
Per què vessar la sang inutil?
Dins de les venes—vida es la sang,
