Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/199

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


vida pels d'are—i pels que vindràn:
vessada es morta.

Massa pensaves—en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies—a mort els fills,
te satisfeies—d'honres mortals,
i eren tes festes—els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos—marxar replens
dels fills que duies—a que morissin:
somrients marxaven—cap a l'atzar;
i tu cantaves—vora del mar
com una folla.

Hont són els barcos?—Hont són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:
tot ho perderes,—no tens ningú.
Espanya, Espanya,—retorna en tu,
arrenca 'l plor de mare!

Salva-t, oh! salva-t—de tant de mal;
que'l plô't torni feconda, alegra i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca'l front,
somriu als set colors que hi ha en els nuvols.

Hont ets, Espanya?—No't veig enlloc.