Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/214

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Perxo està trista—pero ab dolor:
Lusitania! Lusitania!
Esperança... amor...


 III

—De les platjes africanes—ha vingut la gran cremor,
i els jardins d'Andalusia han florit ab passió.
Flor vermella en cabell negre—ulls de foc i còs suau,
ets la terra de les dances—perfilantse en el cel blau.
Canta, canta Andalusia, el teu gran esllanguiment,
i en el vi de tes cullites—dó-m a beure el sol ardent.


 IV

Al crit de la tramontana,—ballèm la sardana
a vora el mar blau;
davant la neu del Pirenèu
sentint llunyans—uns altres cants...
cap viu! Catalans,
s'anuncia el gran esdevenir.
Vindrà pels cims—vindrà pel mar:
a tot arrèu hem d'acudir