Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/215

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


a punt per viure i per morir,
per greu sofrir... per triomfar!


 V
 Una veu

Sola, sola en mitj dels camps,
terra endins, ampla es Castella.
Y està trista, que sols ella
no pot veure els mars llunyans.
Parleuli del mar, germans!


 VI
 Tots

El mar es gran, i es mou, i brilla i canta,
dessota els vents bramant en fort combat,
es una immensa lluita ressonanta,
es un etern dalè de llibertad.

Guaitant al mar els ulls més llum demanen,
bevent sos vents els pits se tornen braus;