Aquesta pàgina ha estat validada.
RETORN
I
Oh Pirinèu! En tes profondes gorges,
fill de la plana, m'he sentit com pres,
i am l'esguard demanava al cel altissim
amplaria y vent.
Pujava per tes costes gegantines
hont blanquejen les cascades
i negregen els abets;
hont la flor de la montanya
perfumava'l meu gran anyorament...
La llibertat dels cims no l'assolia:
restava a vora d'ells.
II
En alta solitud s'està pels sigles
el blau estany immobil,
mirant-se al Vignemale, que li mostra
sa faldada de neu:
jo a l'hora del cap-vespre hi arribava
i aprop de l'aigua quieta
m'asseia tristament.
