Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/31

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 L'ODA INFINITA


Tinc una oda començada
que no puc acabar mai:
dia i nit me l'han dictada
tots els crits de la ventada,
tots els atoms de l'espai.

Va entonar-la ma infantesa
entre ensomnis d'amor pur;
prò, esborrant-se i mitj mal-mesa,
joventut me l'ha represa
amb un ritme més segur.

Desseguida am veu més forta
m'han sigut dictats nous cants;
mes cada any que'l temps s'emporta
trobo una altra esparça morta
i perduts més consonants.