Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/318

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


—Altra mar veus enllà, encrespada i immobil,
de les serres que riuen al sol dolçament:
per copsar tanta terra i tanta mar, Barcelona,
ja't caldrá un pit ben gran, amb uns braços ben ferms.
—Com més terra i més mar i més pobles oviro,
a mesura d'amor el meu pit s'engrandeix,
i me sento una força que abans no tenia,
i soc tant tota una altra que fins jo'm desconec.

—Corre enllà, corre enllà, corre enllà, Barcelona,
que ja't cal esse una altra per esser la que dèus;
perque ets alta i airosa i fas molta planta,
però bé't falta encare molt més del que tens.
Ets covarda i crudel i grollera,
Barcelona, però ets riallera
perquè tens un bell cel al damunt;
vanitosa, arrauxada i traçuda:
ets una menestrala pervinguda
que ho fa tot per punt.

Alces molts gallarets i penons i oriflames,
molts llorers, moltes palmes,
banderes a l'aire i domassos al sol,
i remous a grans crits tes espesses gentades,
per qualsevulga cosa acorruades
entorn de qualsevol.

Mes, passada l'estona i el dia y la rauxa
i el vent de disbauxa, de tot te desdius;