Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/44

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Seguim la llum per sobre 'l mar. ¡Qu'onades
hi deuriem trobar endintre, endintre!
Les qu'eixa nit han d'arribâ a la platja,
les de demà, i encar les d'altres dies,
les qu'encare son lluny i que s'afanyen
caminant cap aquí, les sents que vénen?
  ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·
La nit s'extén per tot, la mar ressona.


 III


Sota les estrelles, d'espatlles al mar,
una galta humida, fresca de serena,
 una galta suau i plena
 es ben dolça de besar.
Entre dos silencis, bes silenciós,
còm vares deixar-nos tremolant tots dos
dins la nit quieta, am deixos ardents
de la mitj-diada i dels terrals vents.

 El reberes silenciosa.
 Mos llavis, dolços encar,
 te van preguntâ una cosa,
 i tu no'm vas contestar.
Què vaig preguntar-te?... Sols recordo'l bes
i que se sentia la plena mar alta.
Tu, tota caiguda, semblaves malalta...
 Oh! No hi tornaré mai més.