Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/45

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Prò la flonja galta ruixada am serena,
sota de ma boca, d'espatlles al mar;
prò la xafogosa nit d'Agost serena
 ai! còm la podré oblidar?


 IV


Quin revolcar-se avui totes les ones
escumejant sorroses, desiguals!
Com s'estiren i s'alcen tan com poden
per a fugir el gran torment del mar!
Tot el mar s'ensombreix i se sorolla,
ones vénen arrèu, onades van,
corrent cap a la platja clamoroses,
l'escabellada escuma al vent donant.


 V

 ADÉU


Per què avui ets tant hermosa,
tant blavosa i aplanada,
mar cantàbrica febrosa,
tant sovint tan agitada?
Tu, que sabs llençar al cel
tanta escuma lluminosa,
en els jorns de tes grans ires;