Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/49

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 NUVIAL

 
Resplendenta, sencera, arrodonida,
s'alça per sobre'l mar la lluna plena:
així sento pujar la meva vida,
astre sense minvant en nit serena.
Dels braços dels amics als de la aimada,
un moment vaig sentir l'esgarrifosa
gran vuidor de l'espai...
 Sota l'arcada
del temple, ressonanta i tenebrosa,
devant del nostre l'altar floria,
revestint-se de llum i d'alegria.
Però una gran tristô, a l'esposa honesta,
a l'espòs pensatiu, els inundava:
que derrera d'aquell altar en festa
quelcom, cantant, fugia i s'allunyava.

Jo me la vaig endû, en la nit confosa,
de l'enclòs maternal, com presonera,