Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/50

i ella girava'l cap tota plorosa,
fins a ser-ne ben lluny, sempre enderrera.
Anarem per la nit. Fou agonia
d'una vida, i d'una altra fou naixença.....
Després se'ns va aclarir vermell el dia
per les severes planes de Provença.
Llavors, la vida nova ben resolta,
de fit a fit els ulls, les testes altes,
ens vam mirar per la primera volta...
i no hi hagué vergonya en nostres galtes.
—I, are, vers sol ixent. L'Italia'ns rebi
hostes devots,—vam dir. I, de passada,
inquiets travessarem l'ivern tebi,
sobredaurat, de Niça aviciada.
Un moment va cobrir Gènova airosa
am son llampant mantell nostres delicies;
reberem de la plana marismosa
de Pisa melancòliques caricies;
mes com acer a qui l'imàn demana
i sent, com més aprop, més influencia,
creuarem per la plàcida Toscana
emportats pel teu magic nom... Florencia!
A Florencia ja som. Desperta, aimada!
Contemplèm, en Florencia, la florida
que treu el món quan l'hora es arribada
de les grans primaveres de la vida;
mira la gran iglesia assoleiada,
am la volta amplament arrodonida;
mira marbres florir de tota especie,