Vés al contingut

Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/78

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

els gegants, els gegants
are ballen com abans.

Llur alta mirada immovil
ull-prèn a tota la gent
que se'ls mira i els rodeja
sense fer cap pensament:
se'ls mira perquè són grans
i duhen vestits llampants
i ballen cada moment...
Els gegants, els gegants
són joves eternament.

En llur dança encarcarada
hi ha riallera majestat;
fluviol i tamborino
escau bé an el llur posat;
raigs de ginesta olorosa
no'ls arriben ni a mitj còs;
l'arruixada tremolosa
de papers de tots colors
cau damunt llurs testes reals,
que'n resten glorïoses i irisades.

Prò ells passen alts i serens,
balançant-se tot fent via
entre florida alegria...
I els aires ne resten plens.