Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/78

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

 els gegants, els gegants
 are ballen com abans.

 Llur alta mirada immovil
 ull-prèn a tota la gent
 que se'ls mira i els rodeja
 sense fer cap pensament:
 se'ls mira perquè són grans
 i duhen vestits llampants
 i ballen cada moment...
 Els gegants, els gegants
 són joves eternament.

 En llur dança encarcarada
 hi ha riallera majestat;
 fluviol i tamborino
 escau bé an el llur posat;
 raigs de ginesta olorosa
 no'ls arriben ni a mitj còs;
 l'arruixada tremolosa
 de papers de tots colors
 cau damunt llurs testes reals,
 que'n resten glorïoses i irisades.

 Prò ells passen alts i serens,
 balançant-se tot fent via
 entre florida alegria...
 I els aires ne resten plens.