La geganta i el gegant
are ballen, are ballen,
la geganta i el gegant
are ballen, i sempre ballaràn.
III
De lluny, de lluny s'avancen—les testes tonsurades,
els filets de veus blanques—que regalimen psalms...
Al sol de Maig l'or pal-lid—tremola en les casulles,
i cremen groc els ciris—en mans dels capellans.
Les Misses de tot l'any—se'n van totes plegades
enfòra... i la Tenebra—esperant-les se consum...
Se'n van marmotadores,—se'n van enlluhernades
per les obertes vies—i els aires plens de llum.
Ai, Professó, i que't tornes—blanca i esgroguehida
llençant les lleus fumeres—d'encens blau per l'espai!...
Què dûs, que ja pressento—el segament de cames,
l'esllanguiment de testes,—i aquell Suprèm Desmai?
IV
UNES FLORS QUE S'ESFULLEN
Què hi ha en aquestes flors silencioses
que s'esfullen tant?
