Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/79

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 La geganta i el gegant
 are ballen, are ballen,
 la geganta i el gegant
 are ballen, i sempre ballaràn.


 III

De lluny, de lluny s'avancen—les testes tonsurades,
els filets de veus blanques—que regalimen psalms...
Al sol de Maig l'or pal-lid—tremola en les casulles,
i cremen groc els ciris—en mans dels capellans.

Les Misses de tot l'any—se'n van totes plegades
enfòra... i la Tenebra—esperant-les se consum...
Se'n van marmotadores,—se'n van enlluhernades
per les obertes vies—i els aires plens de llum.

Ai, Professó, i que't tornes—blanca i esgroguehida
llençant les lleus fumeres—d'encens blau per l'espai!...
Què dûs, que ja pressento—el segament de cames,
l'esllanguiment de testes,—i aquell Suprèm Desmai?



 IV

 UNES FLORS QUE S'ESFULLEN

 Què hi ha en aquestes flors silencioses
 que s'esfullen tant?