Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/94

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


S'esventa'l goç lladrant,
la llebre fuig botant,
i el caçadô al darrera.

«Corres i correràs.
Mai més t'aturaràs.»
Aquesta es la sentencia.

«Doncs, corro i correré.
May més m'aturarè.
Alegra es la sentencia.»

S'allunyen amb el vent,
perdent-se en un moment
els crits, la fressa, el rastre...

Passen dies i nits...
Pels marges reflorits
ha tornat Corpus Christi.

La missa matinal
la diuen allà dalt,
les portes són obertes.

En un vent de visió
passa 'l mal caçadô.
entre lladrucs i fressa.

Se gira i veu l'altâ,
i al peu el capellà,
i en alt veu l'Hostia càndida.