Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/95

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Passa i es perd al lluny...
La boirina de Juny
cenyeix l'horitzó immobil.

Roden les estacions,
revénen els plançons:
cada any, cada any ve Corpus.

Cada any torna a passar;
cada any torna a mirar,
cada any, la missa augusta.

Cada any els capellans
tenen més cabells blancs
i aixequen més els braços.

Cada any l'Hostia 's va alçant,
el temple 's va aixafant
i l'Hostia puja, puja...

Passen més anys i més,
el capellà no hi es:
l'Hostia va sola en l'aire.

Amunt... amunt... amunt...
La volta perd el junt,
la llum del cel s'hi filtra.

L'Hostia s'hi va acostant...
El temple 's va esquerdant...
El caçador no para.