aquells escàndols per que no hi hà missa del gall; però si n'hi hagués,
foran pitjors qu'abans; ja li torno a dir, no n'es poch de desmoralisada la joventut que corre!
— Be, be; no disputèm, que no es aquest lo sentit de la conversa; jo li contesto per lo que vostè'm proposa: y tant vostè com jo tenim de creure que'l jovent d'ara y'l d'allavors sempre ha tingut inclinació a fer broma; lo qu'es molt natural y molt posat en ordre, si ho sapigués fer sense ofendre y sense perjudicar a ningú.
— Axò es de lo que m'exclamo; ¿per què no hi té de posar ordre la
Autoritat quan aquests xitxarel-los se'n surten?
— ¿Y en aquell temps, que'ls agafavan als que cometían algun escàndol?
— Y està clar; y ben fet que feyan.
— Donchs, per mi nó. Vègi si han corretgit a ningú.
— ¿Còm s'enten?
— Home, molt natural; ara hi hà escàndols com abans, y sempre pel
malaventurat propòsit de fer bulla.
— Donchs, déxils fer y no's quexi si en los teatres hi hà fracassos com los de l'altra nit.
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/119
Aquesta pàgina ha estat revisada.
