Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/13

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.




I


 En aquest Barcelona una noya maca sempre té pretendents. A la Pepeta no li mancava'l seu, y no obstant de fer poch temps qu'hi tenía relacions, n'estava tan enamorada que potser la seva passió era més ferma que no pas la del seu currutaco.
 Aqueix desequilibri de voluntats que parexería de mal esser entre dos que de debò s'estimin, no era axís ab ells, sinó qu'encara'ls hi servía per tenir tot sovint certes qüestions per probarse l'un al altre la fermesa del seu amor.
 En Carlos deya que l'estimava molt y fins s'enfadava y volía fer la