Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/14

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

víctima dient a la Pepeta que no's refiava gayre del seu apreci. Aquesta, per única defensa tancava'ls ulls, y commoguda li responía molt baxet:—¡Seràs tu, ò ningú més!...—
 Ella tenía divuyt anys, ell vintidós. ¡Quínes edats més tendres! Qualsevol fasse l'home y's refii de la experiencia que'ls anys donan. ¡Quí pogués ser com ells! S'apreciavan de debò; al menos, tots dos ho deyan axís; era la primera estimació, y les dones asseguran qu'es la més ferma.
 La historia de la seva conexensa es curta y senzilla; y sinó que va passar en un carrer de la ciutat, semblaría talment un idili. La Pepeta tornava de la font; en Carlets s'esqueya passar en lo mateix moment qu'ella dexava'ls cantis en lo pedrís de l'escaleta pera reposar una estona. Lo jove, a pesar de ser un senyoret y d'anar ab molta elegancia, axís que va adonarse d'aquella noya tan bufona, li va semblar que li venía set, y ab molt bon modo li demanà si li dexaría beure un trago d'aygua. Mentres anava bevent, se la mirava ab uns ulls de dolentería que la po-