per que va créxer tant... ¿Y donchs que no tenim d'enténdrens? els hi dich jo. D'ensà que soch al món, que, mica més ò menos, les persones les he vistes fetes pel mateix terme. ¿Què's pensan vostès, que per que una persona's guanya'l sustento apariant casaments, té poder per presentàlshi sirenes d'aygua dolsa? ¡Oh! no me'n callo cap... Escòltin, ¿voldrían un viudo? Aquest sí que fora del hort a l'olla: tres mesos de matrimoni y, cucut! encara no fa vintiquatre hores qu'ha estat aquí casa. Jo ho veig, la gent se'n recorda; lo vaig servir molt be y ha tornat. Tenía, Deu l'haja perdonada, una senyora (jo li vaig fer conèxer) que's podía posar dins una escaparata: blanca, fina, menudeta, era una presentalla de cera y... cent dobles de quatre de dot... Sinó que, amigo, no'ns hi enfondèm, ja es morta. ¡Y que's portavan voluntat! Vègi, ho he conegut desseguida, encara no ha obert la boca per dirme que li cerqués un'altra proporció; casi be'ls ulls li espurnavan. ¡Es una llàstima, quan dues persones s'ensopegan!... Crèguim qu'axò del matrimoni es
