Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/136

una cosa que'm fa reflexionar!.....Mírinme la pensamentera que'n dich jo; ¿què tal? Sembla un maig de moniment, y tenía'ls cabells més negres que la mantellina que porta la noya. No han caygut, però quan me'ls veig tan blanchs, penso: Janet, tu'n fas massa; tu t'hi enfondas molt ab los assuntos que manegas... Y be, ¿què hi diu la pubilla?
— Ja veurà, senyor Joan; fins ara nosaltres no'ns havem expressat, y per lo que vostè ha dit, conech que vostè no més fa qu'ab partits que tinguin alguna cosa. La noya no té dot, ¿m'enten? Val més dirho clar que no portar enganyada una persona. Nosaltres no som senyors! vull dir que no podem fer gran cosa; la noya es dreta y igual, gracies a Deu; ab axò,'l que la vulgui tindrà que contentarsen y, encara que m'estiga mal lo dirho, per que so la seva mare, tindrà un escarràs de feyna; qu'una pesseta li sab fer valguer trenta quatre quartos, que més de quatre... ja ho sab vostè; ja'm pot entendre.
— Vol callar, senyora... senyora daxonses.