Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/141

ímpetu posa'ls ulls sobre una noya, ja no la desbanca cap més. Retiro'l jòch.
— Me fa riure vostè; tíngui, aquí el té, però confio que no l'ensenyarà segons a qui.
— Càlli, dóna, calli, aquí no'n venen de xitxarellos, ni d'aliats de la «Nueva Merced» ni de la «Joven Trapense», ò com se'n diga, que may l'he entesa aquesta enderga. Aquí ve gent formal; senyors d'edat; no'n vull de baligues balagues, per que, encara que'm vegen tot alegre que, sempre sembla que'n porti una al pap y un'altra al sach, també so molt ferrenyo, y quan ve'l cas, encara que conech que'm perjudica la salut, ¡cuydado con ella! que si m'acaloro també sé fer lo serio... Ara que vostès m'han sigut franques, y m'han divulgat lo seu modo de pensar, les hi vull fer veure tot l'assortiment de casadors que tinch en espectativa. Mírinme aquí quin floreyo de gent reposada; mírinme aqueix que tibat! sembla un regidor, no ho es, nó, per axò, però'n fa la patxoca. ¿Y aqueix, què tal? sembla que'l quefe li hagi cridat: ¡pressenten, art! Sí,