haver prosperat molt, ja que, sobre la pobresa de ma cara, s'hi han afegit les deformitats del meu còs que han crescut sens dexarme créxer.
Però, si en mi l'esser lleig y geperut m'ha llevat totes les ditxes y m'ha donat enuig y cansament de sofrir, per altre cantó (¡sembla un
sarcasme!) m'ha provehit de medis sobrers per guanyarme exa vida que tants cops he estat a punt de despreciar.
A la meva barraqueta sempre sembla qu'hi haja jubileu. ¡Quín modo d'anar y venir minyones! hi acudexen com les papallones a les flors!
— ¿Manelet, per què no posa pis? — me diuen les que venen y no poden entrar ni estarse dretes al llindar de la porta. Com que la meva barraca es d'una construcció del sistema de canutillo... enténguinme: qu'encara no van per apoyarhi l'espatlla ja s'arronsa y cruxeix tota que sembla que's vaja a plegar com una ba-
