dre. Desengànyat, axò d'extrany es imaginari; d'homes n'hi té d'haver de totes menes, y de dònes també: les maques, per donàrleshi marits ferrenys; y les lletges, pera casarles ab bons mossos; y axís se crían uns llinatges d'hermosura que si'l moro vingués a vèurels, hi perdría la religió, per que veuría que per tots estils los cristians som guanyadors.
— ¡Quín estornell que n'hi hà de vostè! ¡no'n té poca de lletra menuda!
— Per axò no us tiro amoretes, per que vull que la que s'enamori de mi siga pel prò y l'encontra de la meva fesomía y de la meva persona; no vull que després diga que la vaig ensibornar ab paraules sucreres.
— ¡Ay, lo Manelet, y que n'es de xamós! — exclaman totes.
— ¡Y tan sol y trist qu'estich, que quan entro a casa ja hi som tots! Però, còm ha de ser! ¿que voleu que torsi les voluntats? ¡Si la meva planeta es aquesta, qu'haig de mirarme lo cel de reüll... —
¡Pobretes! com tenen bon cor, se'n van convensudes y a vegades mitx
enternides, y tornan per que'ls hi enllestexi una carta.
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/150
Aquesta pàgina ha estat revisada.
