una contesta sobtada, amatenta, que fibli y marqui verdanch . Geperut!
me diuen y'm cridan per tot arreu, lo mateix Los estudiants que'ls obrers. Y a vosaltres, ¿quí us adressarà, la justícia?
Vaig arrambat per les aceres; de tothom me recelo; no goso ocupar gayre lloch, y so ditxós si logro arribar a casa sense que ningú m'hagi notat.
Jo surto al camp, y allí trobo amplaries que ni la vista pot conseguir: me sembla que'n disfruto sol, que s'han extès no més que per mi; tant m'anyoro de les grandeses de Deu, y m'agradan, y prench salut quan puch exir del encongiment en que vegeto. Ma mirada s'allunya per los
espanys, que jo'm penso que blavejan per mi sol; les aus qu'hi volan me semblan correus cantarins que venen del cel pera donarme alegranses; les flors no's mustigan a ma mirada ni's colltorsen (temerós de mi que no goso mirar per por d'ofendre;) elles s'ufanan y llensan per-
