rats de conciencia, axís com jo'n so de la figura.
Les ànimes perfectes, los cors generosos, no'ls trobo sovint; ò s'amagan ò restan poch temps assí baix. Jo crech que Deu va poblant lo cel
ab elles; la gent honesta fuig y's recata per no alternar ab aquesta escuma. Ay! si allí també fossem infelissos los que arrastrem exa creu, jo
fora condemnat dues vegades. M'escruxeix de pensar les blasfèmies ab que la rancunia y la aborrició meva se desfogarían. L'àngel caygut adorà un día la llum eterna; jo, més desditxat, no tindríia per malehir ma desgracia ni'l recort d'una felicitat lograda, ni la dolsor d'un be perdut. La meva damnació fora com l'humor venenós del escorpí, que s'exhala per ésser mortal.
Tinch fama de divertit y xistós: no tenen rahó; mes, la gent, a copia de dirmho, m'han fet tornar agut y maliciós, y a cada escomesa irònica, a cada xiste grosser, haig de tenir
