Prou me guardo de fer lo sentimental, per que allavors les riotes no'm dexarían medrar. Un camí que vaig ésser dèbil per manifestar lo sentiment del meu cor, m'afrontaren de debò: — Vés, home, vés; sèu, descànsa, no t'hi enfondis ab certes coses que't son contraries. ¿No
veus que musclejas sempre y les minyones se pensan que les desprecías!... —
Desde llavors refujo tota amistat; vaig sol, y consumo l'hisenda que'm dexà la meva mare: ploro ma desgracia.
Per mi'l món està plè de bufons; en lloch veig serietat, y tanta folga no la trobo natural ni de bon esser. Me diuen geperut y no'm mancan; jo tinch per neci a tothom que's burla de mi y'm dono'l luxo de contemplar casi be a tota una humanitat de tontos ò perversos, mentres ella no més contempla a un contrafet. Aquest es lo resumen que tinch près del món; ò imbècils ò esguer-
