tonets blanchs ò si cercant l'ombra per pensar ab l'estimat...
Les minyones que venen a la barraca diuen que no envellexo may.
¡Deu meu! morir jove ¡ay! quín conort més dols, morir ab les ilusions! ¡Si a tant arribés la sòrt meva! ¡Còm me fan glatir d'esperansa quan
troban per mon semblant que la joventut no'm dexa! Per que ma desgracia la temo per la vellesa; allavors los mofers no'm dexaràn gaudir de la soletat, qu'es ma estimada única, la de sempre, la que no'm dexa ni
m'abandona per altres llohanses més agradoses.
Temo a la vellesa per l'horrenda solitut del hospital, per aqueix desamparo, per aquest apartament de tot amor y voluntat, ¡Desvalgut de
mi! jo qu'he estimat tant, jo qu'he sentit cremarme ab passió estèril
sense trobar un mitx-riure falaguer que calmés l'exaltació dels meus amors; morir sol, en una quadra del hospital, oblidat de tothom, ab la
