tir als pobres que mengem escudella y carn d'olla. Deuen guisar ab aygua de Colonia, que fassin aquestes olors tan fortes; de bona gana m'hi entaularía, que'ls plats me sembla que'ls enllestiría a punt de tornarlos al escudeller. Deu els hi dongui salut; ells sí que poden dir que tenen lo paladar ben criat. ¡No han de parlar fi ab aquestes substancies! Tot axò, ben segur, que's menja xuclant. ¡Vès quin adelanto per les dents!»
— Càlla, plaga; sèu, que si retardas cinch minuts, ja venías a contratemps. No't pensis, que no has sigut lo primer d'alabar aquest arròs, ni'l segon. Ja te l'explicaré l'historia.
— ¿Però, què fas, què posas? Me tractas de gormant ab termes coberts. ¿Que't pensas que me'l menjaré aqueix plat de vianda? Si per
cas, fésme posar un coxí a la cadira, ò que'm portin la trona de la criatura: no hi arribo tan amunt.
— ¿No es veritat qu'un diría que cada grà l'han torrat apart ab la seva
cassoleta? Si l'un ros, l'altre més; semblan inglesos. Però'l dia que la
mestressa vol fer aqueix guisat li haig de dexar lo meu rellotge; ja ho
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/171
Aquesta pàgina ha estat revisada.
