conech axis que'm llevo al posarme l'ermilla; me'l treu y se'l posa devant dels fogons, y fins a l'hora de dinar a n'aquesta casa hi hà un rigor que ni'ns mirem les cares. Jo penso: vaja, la Caterina fa'l serio; tindrèm
arròs de lujo. Deu fer anys d'alguna cosa.
— No'l cregui, nó, senyor Cosme, que va de plaga.
— Que d'onze a dotze no't desampara les minuteres; sembla que l'arròs lo cuyni a dins del rellotge; per que la cassola ni se la mira. —
— Feya pochs anys qu'eram casats; les monges d'aquí devant varen donar a n'aquesta moltes receptes pera fer confitures mermelades y li van ensenyar també de fer aquest arròs. Jo no'n sabía rès, y un día pel Sant del noy me'l presenta a taula. Pots pensar si'n passa de gent per aquí en tal diada per anar a la fira; tothom, al ser devant de la rexa de la cuyna, senyors y senyores, tots deyan la matexa: «¡Amigo, quína olor més de-
