licada que's sent en aquesta botiga! Axò encisa; ¡quín platillo més polit deuen ferhi!» A mi no m'estava be de dir rès; però crègas que n'haguera convidat a més de quatre. Per que s'hi dalían y ab la vista ho deyan: de bona gana'n menjaria un platet. Y entre'ls anants y vinents s'ensopega a passar lo cuyner de casa Sentmenat...
— ¿Què fas, borrango? què posas més? míra que'm rependrà! Sort que m'agrada l'arròs, però, quan sortiré d'aquí semblaré aquella làmina que diu: Después del xacolate. Al menos aqueix tip me quitarà dos vols de
faxa. ¡Quín gabadal!
— Lo cuyner de casa Sentmenat, ¿estàs a lo que't deya? Mussiu Louís, va passar... sent la olor, s'atura, 's repensa, y passa de llarch; rès, nova dir rès, però de reüll mirava aquí casa... Y,... déxa explicar. Aquesta, sembla que li dolgui que retraguin los seus mèrits. Un any va portar la pena amagada, que ningú li conexía. La fal-lera aquí, dins lo cap; y aquella olor ficada al nas, que no'l dexava dormir ni de nit ni de día;'s va tornar axís de flach, com aquest dit. ¿No, tu, Caterineta? Al cap d'un
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/173
Aquesta pàgina ha estat revisada.
